Escolta, vols ennegrir la nit
fins que caigui malalta?
La teva porta és closa
en la foscor de la nostra
habitació; sensació, esperança
d'amargor caient com gotes
de pluja, amb llamps i trons.
Agafa el so, aprofita la llum.
Res no és demà
amb les mans suades i els nervis
de qui no espera
que passin les hores mortes.
Mira,
veus aquell estel fugaç
creuar el firmament
per sobre els nostres caps?
És la vida.
Som nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada