Just quan ell saltava
de dalt a baix de l’edifici, la Maria estava veient un programa de la tele
sobre els dinosaures. Al seu costat, de la Maria, no pas de l'home que saltava de
dalt a baix, hi havia el Miquel, un noi de vint-i-cinc anys que no coneixia la
Maria, però que estava content d’estar a casa seva i ben a prop d’aconseguir
tocar-li cuixa. La Maria va mirar estranyada el Miquel i li va preguntar què
feia a casa seva. Ell, el Miquel, no pas l’home que queia a una lenta velocitat
des del terrat cap a l’asfalt, li va contestar que no ho sabia, però que la
remota possibilitat de fer-li un petó i despullar-la li agradava molt.
Els dos es van
mirar sorpresos, no es coneixien de res; feia una estona no estaven junts i,
ara, contemplaven la possibilitat d’unir els seus llavis (els de cadascú amb l'altre, s’entén)
amb gran passió. Val a dir que en situacions com aquestes hi ha una reflexió
que sovint li passava pel cap, al senyor que estava a mig camí d’obrir-se el
cap en xocar contra el terra. Era un pensament poc filosòfic, però molt
racional. L’home i la dona se sorprenen pel que no tenen previst i reaccionen de
diferent manera segons amb qui actuïn. Imaginem-nos, per un casual, que el
Miquel és lleig, i quan diem lleig ens referim a una manca de bellesa tal que
vinguin ganes de girar el cap en veure’l. Creieu que la Maria acceptaria que
aparegués al seu costat, dins de casa seva, un home que semblés un monstre amb
intencions de fer-li un petó? I a l’inrevés el mateix, no sigui que se’ns acusi
de sexistes, per pensar en una direcció i no en una altra; si la Maria no fos
tan bella, tan esvelta, tan sexual, creieu que el Miquel no sortiria corrents d’aquella
casa?
Ambdós es miraven
intentant no pensar la causa de l’aparició misteriosa del Miquel al sofà de la
Maria. Les mans agafant-se tendrament. Els llavis cridant-se i apropant-se
sense presses. Les calces d’ella ben humides. Els calçotets d’ell ben
comprimits.
Finalment, sense
cançó de fons ni filtres fotogràfics ensucrats, els dos es besaren amb la intenció
de despullar-se completament, de fer l’amor, de llepar-se de dalt a baix, de
moure’s sense parar, de gemegar sense importar molestar o no els veïns... es
besaren i sentiren un soroll, un espetec. L’home que se suïcidava havia foradat
el sòl.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada