dimarts, 19 de gener del 2016

Relat de ganxet

La boira s’estén per sobre de la ciutat, com si fos una  plaga incontrolable. Els amants de la llum solar, aquells que surten contents de casa quan no hi ha núvols, estan alarmats; però el més curiós és que els aficionats a les boires també se senten afligits. Mai plou a gust de tothom.
Mentrestant, al número vint del Carrer Hammett, la Juani fa ganxet. Es reuneix amb el Pere, la Maria i el Miquel per realitzar en grup aquesta afició. Els hi agrada parlar de tot i, a la vegada, anar teixint. La confiança que han anat adquirint els hi ha fet perdre la vergonya i, a dia d’avui, ja se senten uns autèntics artistes excepcionals. Cal dir que no només tenen aquesta sensació en relació a la seva destresa amb el fil i l’agulla, sinó també en tota la resta. Parlen de tot i saben de tot. Com s’adulen els uns als altres cada dia, creuen que en saben més de tot. Si una de les veus, per un designi desafortunat, es posiciona en veu contrària, les altres li fan complot i només li queden dues sortides, marxar o canviar de parer.
A ulls de molta gent aquest comportament podria semblar sectari i immadur, però cal destacar-ne la lleialtat del grup, el corporativisme i les ganes d’avançar, ni que sigui menjant brossa com si fos caviar. Duen unes ulleres que els fa totpoderosos i cada dia admeten més integrants, sempre i quan compleixin les normes de la comunitat. El grup creix tant que es fa difícil que ningú s’atreveixi a aixecar al dit, per por a ser assenyalat com un traïdor. El grup es fa tan gran que les ganes de tenir èxit són directament proporcionals als resultats obtinguts. L’ascens a la glòria és ràpid i còmode, amb les ulleres màgiques del ganxet qualsevol gargot és un Picasso, tota frase és Hesse.
Al número vint del Carrer Hammett, la bola de neu baixa per la muntanya a una velocitat impensable. Cada cop és més gran. Adquireix un volum enorme que impedeix als que hi ha a dins veure-hi més enllà.
Tal dia com avui, a tots els membres del club els hi publiquen llibres i els hi fan entrevistes. Tenen assegurades les publicacions fins i tot abans d’escriure res. És el que tenen els clubs de ganxet, comences amb un fil i acabes amb una manta gegantina.