No és difícil imaginar-se Biedma escrivint Canción de aniversario. No ho és quan es llegeix.
La vida no es un sueño, tú ya sabes
que tenemos tendencia a olvidarlo.
Pero un poco de sueño, no más, un si es no es
por esta vez, callándonos
el resto de la historia, y un instante
-mientras que tú y yo nos deseamos
feliz y larga vida en común-
seguro que no puede hacer daño.
I ho llegeix el grum i la dona plora. Està embarassada, a punt de parir. L'ascensor puja a dalt de tot, a l'àtic d'un bell edifici ple d'història en passat i en futur. No s'atreveixen a fumar. Els dos es coneixen, sovint pugen junts en aquest elevador antic. Massa temps plegats, massa somrirues d'amagat. Tot plegat sembla una novel·la escrita amb tinta sota la pluja.
Aquells pisos són un salt a l'abisme. Una nova criatura ha de néixer. Un somriure que enamori al seu pas. Així són la gent acollidora, sempre intentant parlar amb efecte i tendresa. Així sortirà aquella nova persona, plena de la felicitat de qui és engendrat amb passió.
El temps del marqués ha acabat, ja ningú parla de la revolució industrial. Les muralles fa tant de temps que han caigut, que només s'espera uns jorns venidors.
Han moldejat la seva figura alguns dels arquitectes més il·lustres. Decorant el paisatge amb obres de renom. Pintures, escultures, poemes! Tot ell és art. Com no ha de sortir inspiradora la nova gemma projectada. Sempre amunt i avall. Dins de l'ascensor, al tren, als barcos. Viatjant només per aturar-se a gaudir del bes prohibit.
Curiós és, si més no, que a sota de l'edifici hi hagués en temps passats una carbonera. Ara que es mostra tan fred i imperial, en el fons, és calent i incendiari.
Avui els turistes el poden veure, el poden gaudir. Des de fora, totalment restaurat. Però també des de dins. El mateix succeix amb aquella princesa nascuda en els altars de la ciutat marítima. De fora o de dins, gaudir-la és un plaer, només donat als qui la volen conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada