dimecres, 14 de desembre del 2011

D'iguals


Les onze de la nit al corredor nord. A través de la petita finestra del tercer pis de l’edifici esquerre, veiem la Maria. Resta quieta, asseguda a una vella cadira de fusta. Davant seu, a sobre d’una taula, una tassa inicia un bonic joc amb l’ambient, deixant anar un  lleuger fum que ascendeix creant formes extraordinàries. Les seves mans encerclen aquesta tassa, buscant una escalfor que no ha trobat en cap de les habitacions d’aquell edifici. 
Hores abans ha recorregut un ampli mostrari de cambres. En totes elles ha fet el mateix, però nosaltres, des de la nostra posició –darrere del paper- no hem vist què hi feia. Això sí, sabem que no ha fet coses diferents, perquè ella mateixa ens ho ha dit com ha pogut, que és exactament com ara relatem per acabar. 
Al sortir d’una de les habitacions ha tret un paper i l’ha deixat enganxat a la porta; en ell hem pogut llegir: “Estimat lector, no tot el que fem aquí és diferent al que fas tu”.

3 comentaris:

Oscar Mora ha dit...

Guau! M'ha recordat el panòptic de Jeremy Bentham! és això el que volies transmetre? Ens sentim vigilats encara que no ens vigilin?

Judith ha dit...

aquest cop m'ha ecantat el final!!! mare meva, tens cada sortida!!! ets un crack.

Yves ha dit...

@Oscar: Ostres... he hagut de buscar el panòptic que esmentes! Quin tio, no? Aquest Bentham? Hagués al·lucinat amb les càmeres de videovigilància... La veritat és que hi ha moltes teories que parlen de la vigilància constant, per part de grans empreses, sobre tot el que fem... Jo em referia més a la vigilància que li donem als nostres personatges interiors, aquells que veiem a través dels llibres, esperant que facin coses que nosaltres no som capaços de fer... Igualment, la gràcia d'aquest bloc és que tothom hi vegi la seva. Molt bona interpretació!

@Judith: catacrack!