dijous, 15 de desembre del 2011

De bonys


La suor li regalima pel front. No fa ni fred ni calor a l’habitació vermella, però ell no para de tremolar. A poc a poc els braços se li van convertint en una dutxa. Ha preferit despullar-se del tot. Estava cansat de portar tanta roba. S’ha tret la camisa, xopa; els pantalons, xops... i s’ha quedat en calçotets, mullats. 
Les dents li repiquen amb força, no pot controlar el moviment repetitiu que crea un sorollet estrident. Ja fa hores que no fuma, ho ha hagut de deixar; no hi havia forma de mantenir el cigarret dins de la boca.
Té la vista fixada al braç dret, d’on li surt un petit bony que es mou lentament. A vegades avança cap al canell, d’altres retrocedeix fins al colze. No sap què és, però sap que és alguna cosa. Fa hores que ho observa, al principi s’ha posat molt nerviós, tocant-se la pell i el bony. Després, ha cregut convenient no moure’s, no tocar res.
Està cansat, però la por pot amb ell. I quan creu que les forces l’abandonaran, s’adona que el bony es divideix en dos, i ara té dos estranys cossos rondant per l’interior del seu braç. Uns segons més tard, ara, ja són quatre els inquilins. Es multipliquen, dividint-se.
I la seva ment no entén res del que veu, només pot veure el que sent, una por immensa. Un sentiment de descontrol on un seguit de forans viatgen entre les capes de la seva pell, movent-se a poc a poc, però omplint-li el braç de bonys.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Ultimament em perdo :((

Yves ha dit...

@Gemma: :-(

Judith ha dit...

segur que l'habitació on està és vermella? jo crec que és blanca... ;P