D'amor

"Tothom diu que s'estima el seu amor fins la mort, però... si haguéssim d'escollir, acceptaríem la mort a canvi de l'amor?" El Pere es llegia aquesta frase, gravada a una placa de ferro forjat i penjada a la paret de l'habitació, cada matí. Fins i tot abans d'anar a rentar-se la cara llegia aquella contundent oració que dictaminaria, més endavant, la seva vida.

Un 14 de març de l'any 2009, el Pere no va sentir el despertador i es va quedar dormint. Segurament aquesta acció va venir donada pel cansament de la nit anterior. Copes, drogues, excessos innombrables... El cas és que no es va aixecar fins que uns rajos solars, cap al migdia, van molestar-li els ulls. Aleshores es va alçar i, després d'alarmar-se en veure l'hora que era, va trucar a la feina i va dir que estava malalt. Aquell dia, que havia començat tan diferent a tots els altres de la seva vida, no havia llegit la inscripció sagrada. I quan s'adonà d'allò ja fou massa tard. El Pere estava assegut al sofà del menjador, nu, amb el canó d'una pistola a la gola i a punt de prémer ell mateix el gallet. Plorava sense parar. No sabia perquè estava en aquella situació. No coneixia com acabaria allò, però estava segur que havia perdut el control. La neutralitat del seu cos, sense drogues ni alcohol, no tenia res a veure amb la compunció que l'empenyia a prémer aquell tros de ferro, que el mataria instants més tard.

Abans de morir, però, va mirar la inscripció que tant l'havia marcat i, a sobre, hi va escriure mentalment: "Digues un nom, a l'atzar, i el teu amor per a ell s'haurà acabat quan arribi la mort".