I la lluna li digué a l'estrella:
Necessitaràs tres vides per esborrar el que has voltat amb mi.
No és la joventut eterna
per molt que t'alcis a tocar el cel,
creient que la distància és curta
entre l'agre abisme i el buit de mel.
No és la gosadia un tret
dels inconscients,
viuen cecs del dolor
que causen a la gent.
És mal i destrucció per jugar
a Ares desembainant la daga,
a Afrodita besant la mar,
de l'olímp a les cendres de la terra mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada