Ep,
podries tu carregar la meva llosa,
ep,
series capaç de dur-la tu
ara que jo no puc?
La vaig dur per tu
quan l'heura encara no era arrel,
la vaig carregar perquè ploressis
sota el diluvi universal,
me la vaig fer meva
per poder començar de nou.
Ep,
podries tu carregar la meva llosa,
ep,
series capaç de dur-la tu
ara que jo no puc?
Sembla que ara,
quan la llosa pesa més que mai,
has oblidat els meus braços
duent-la sobre teu.
Sembla que ara,
quan m'enterra per sempre més,
t'has desentès dels besos
que ens allunyaven de l'adeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada