dimecres, 17 d’abril del 2019

Relat d'aviat serà fosc

Que la tristesa se m'endugui l'ànima fins a l'infern, que Enió destrueixi el meu palau, que la nit s'emporti tota la llum.

El tren viatge buit d'ànimes. Morfeu se les ha endut riu enllà.

Ponent gris de núvols i pluja persistent. Llevant roig de força i aire calent. Entremig... el meu cor espera que l'esmicoli el tornado redemptor.

Ens vam fer tant mal, que els carrers es van fer petits per contenir els nostres egos.

Tanta llum que vam irradiar, els túnels s'han endut ara aquelles mans d'alegria per tirar-les al riu d'on van sortir.

Per a cada nota que denoti un silenci lent, la meva mirada es perdrà en sentiments podrits i nodrits de rancor.

Dimecres i el carrilet queda aparcat. Arrenca la màquina. No creua la rotonda. No hi ha llevant ni carícies al mirall.

A mitja setmana no tots els dimecres són iguals. On sou ales blanques que em portàveu les estrelles?

L'única manera de fugir de la tristesa és impartir classes o fer exercici.
Esclau de l'escapisme, qui trobarà les estrelles si sempre ets fugisser?
Sobre el riu, la llum rebota per cegar-me els ulls. No tornar-los a obrir serà premi per a covards.
Quan no quedi cap estrella al cel ens cremaran els ulls.

Volia escriure en llapis una història per a la meva vida, però ella em va escriure un cataclisme final sense tinta ni teclat.

La primavera s'ha endut les estrelles que em guiaven de bon matí.

Entre Pallejà i Sant Andreu hi ha una estació de tren que no trobes mai. Els narcòtics de la nit emboiren el traç de les vies perquè et perdis pel camí de la follia.

Quan ens sabíem de dalt a baix, vam aprendre a esborrar-nos a tall d'aorta.

El sol eix entre quatre barrots metàl·lics, el fum prova de tapar-lo; Cash el crida a través del xiulet de l'estació. I mentrestant el teu record es vaporitza.

Tenia el cor tan ample que, a cada batec, provava d'incloure uns ulls i acabava expulsant una vida.

Les emergències no venien en forma de missatgeria instantània ni cataclisme personal. Creixien i destruïen tot al seu pas.

Aviat serà fosc... no som res.