Relat del silenci

De matinada tot surt de mare.

Aviat serà demà i no se sent ni el rugir dels lleons

de la ciutat, dels amants i dels solitaris,

ni el silenci dels gats que miolen

perquè els sentin els veïns de dalt.

No porten botes els cowboys que,

sense destí fix, han acabat 

suplicant unes cerveses i uns fums trillats.

No duen anells els casats que,

havent perdut la brúixola, han suplicat

de genolls que els prestin petons robats.

Seguirà la calor cremant

aquest buit murmuri incessant de plors,

desesper, inseguretat i desencís.

Esperaran les campanes
que algú les toqui a l’albada.