Les grans idees surten dels més
petits. Els més petits tenen el cor més gran. A vegades el cor i les idees van
separades, però quan van juntes són més grans i fortes que no pas les grans
persones, o que les persones grans.
Així,
què som? Grans o petits? Què hem de fer? Empetitir? Empetiteixo cada cop que el
cor se'm fa més gran. Qui l'infla? La brisa que bufa fort. Sóc globus, sóc
aire, tot prestat, res en propietat.
I
per la ràdio sona altre cop "Trapped". L'apago, no vull escoltar-la
més. Aquí dins de la torre tot és veu, tot és música. Ressonen les notes per
fer-me explotar el cap. Provaria de sortir corrents si no fos perquè m'he
quedat atrapat un altre cop.
Atrapat
als teus silencis
carregats
de dolor.
Atrapat
als teus somriures
portadors
de remor.
Atrapat
pel temps
que
imagino i que no arriba.
Atrapat
per fets
que
no s'han dibuixat encara.
Seguirà
l'arena caient
mentre
les dagues continuen clavant-se
entre
maig i juny, com deesses amagades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada