Al Martí li
agradava dinar sempre a la mateixa taula. Entrava al menjador del restaurant i
la cambrera rossa, prima i més afectuosa de totes l’acompanyava fins al seu
racó preferit. El propietari del local estava segur que el Martí es delia per
les vistes del seu negoci.
Feia tanta calor
que quan es masturbava s’havia de despullar del tot. Començava vestit, és clar,
però a mesura que sacsejava el seu membre, primer de forma lenta i després a
ritme accelerat, la pell se li omplia de suor i se li enganxava la roba de
forma molesta. Per això, amb la tanca del lavabo posada, es treia del tot els
pantalons i els calçotets, després la samarreta. Tancava els ulls i es deixava
anar pels records que inundaven la seva ment amb perversió.
La cambrera li
servia, al Martí, sense deixar que ell es mirés la carta. Al poc de seure ja
tenia tota la taula plena de menjar. Des del seu racó, podia contemplar tant la
verda vall que es veia a través de les finestres, com la resta de comensals que
acudien a aquell restaurant.
Amb el membre tan
dur que li feia mal, notava la seva mà comprimint-lo com si fos la d’una altra
persona. Hauria fet el que fos per quedar-se assegut, o de peu, i que fos una
altra persona qui li prengués el mànec per fer-lo embogir. Ni tan sols volia un
coit. Ni tocar res. En aquell precís instant el seu desig més profund es basava
en una altra mà movent-li l’entrecuix a ritme frenètic.
El primer plat,
cada dia, era el mateix: amanida verda amb formatge de cabra fos per sobre. El
segon variava, cinc dies té la setmana, cinc plats diferents. Tots ells, però,
amb unes patates fregides d’acompanyament. Cap altre cambrer que no fos ella
podia acostar-se a aquella taula, col·locada estratègicament al racó més fosc
del restaurant.
Notava que volia escórrer-se.
Però necessitava evitar-ho. Premia fort endins, es relaxava, es deixava de
tocar. Respirava profundament. Més cada cop que els seus dits s’acostaven al
seu membre, per dins seu viatjava una excitació major.
Quan arribaven
les postres, ell ja solia estar a les portes del deliri. Agafava la cullera
tremolant i la clavava al flam, després se la posava a la boca i notava aquella
olor que tot el menjar del restaurant feia. La seva cambrera, abans de
servir-li res, escampava el seu olor vaginal per tot allò que ell s’havia d’endur
a la boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada