Abans de començar el ritual, el mestre de cerimònies s'acosta a les velles i les saluda amb afecció. En tornar a l'altar, observa a l'última fila un home d'uns quaranta anys. Vesteix tot de negre, però porta una espécie de turbant de color verd, per uns instants dubta si aquella és la seva peça robada, però mira a Crist i en veu baixa diu: "no jutjaràs el desconegut".
Com cada sessió dominical, la xerrera eclesiàstica meravella les dones del poble. Acaben, com sempre, fent una fila per prendre el cos de crist. I entre les dones es col·la l'extrany espontani de l'event. Ell també vol rebre l'eucaristia.
En arribar el seu torn, el religiós li prega que obri la boca, ell diu que primer vol confessar-se, i ho vol fer ara, no pas en temps de confessió. El capellà accepta i apropa la seva orella. L'home s'apropa encara més i li diu: "M'encanta fer això". I li mossega amb els llavis l'òvul de l'òrgan auditiu.
2 comentaris:
Jojojo, quina idea que has tingut, molt sorprenen i agosarada .
@Gemma: No sé si al capellà li agradaria la idea... qui sap...
Publica un comentari a l'entrada