dijous, 22 de març del 2012

De cavalcar


El meu cavall és aquí. Amb ell cavalco per terres llunyanes. El meu cavall és aquí. Amb ell escolto la música dels morts. El meu cavall és aquí. Amb ell homenatjo una veu trencada. El meu cavall és aquí. Amb ell em torno un nen que plora.
Quan no hi és em transformo en un adult i perdo la innocència. Mato gent i em descontrolo. Em persegueixen i m'omplo d'ira. El busco per tots els carrers. El cerco per dins d'estables prohibits. Però no trobo res més que genets sense sella ni fuet. Resten a terra, com si cavalquessin sense cavall. I la seva mirada és trista, grisa, sense futur. Han perdut la vida.
Recordo les pel·lícules de l'oest. Els indis davant dels vaquers. Tots tenien el seu cavall. Sento la veu del cantant, la sento des del cel. Ell és aquí, amb mi. I quan em desespero obro els ulls i veig que el nostre cavall també és amb nosaltres. Trec la guitarra i canto. Desafino la veu tant com puc i em sento lliure. Deixo que la sang caigui fins a terra i, aleshores, torno a estar feliç. El meu cavall és aquí.

4 comentaris:

Coses de Llàbiro ha dit...

Primer no entenia res però després he suposat que el cavall és la droga, no?

Judith ha dit...

doncs esperem que aquest cavall sempre l'acompanyi pel bé de l'humanitat. Encara que com be apunta la Moni, si el cavall es la droga, no creus que encara el pot confondre més i fer més bogeries?

Yves ha dit...

@Llàbiro: Podria ser, podria. Si tu ho has suposat és pqè així has vist la realitat...

@Judith: Fer bogeries? I qui diu q el que fa ell són bogeries?

Gemma ha dit...

Trist :(