D'ara

Ara que em veus estirat. Ara que em veus quiet. Amb els braços reposant arran del cos. Ara que em notes absent. No em besis ni em recordis. No vull formar part del teu futur. Oblida aquest moment. No tinc ni esperit ni amor. La meva cara és pàl·lida i el meu gest estèril. Tota la vida m'has vist content i rient. Enfadat i trist. Fumant i bevent. Menjant i parlant. Així era jo i, per molt que ells creguin en altres coses, tu m'entens millor que ningú. Tanca'm aquí dins i esborra'm de la ment.

Més que un fill vas ser un amic. Un confident. L'ira no ens va apartar ni quan em vas odiar. Em vas recollir quan em marejava. Em vas netejar quan m'embrutava. Tu vas ser-ho tot abans que això passés. I ara no ets res, perquè jo no hi sóc. Tapa'm i deixa que els records tornin. No em miris, gira la cara i plora. Riu. Parla. Però no callis i empassis saliva. 

Quan tu tenies por i em venies a buscar. Quan sèiem a la terrassa i et distreia mirant el cel. Quan em trobaves enmig de la foscor. Jo tenia una altra mirada. No vull ser part de tu. Si us plau, mata aquesta imatge sense sang.

El cel és ara roig i promet vent i pluja. Com les tardes de diumenge en les que et veia jugar. El cel demà serà negre i ple de núvols. Com la pupil·la que ara es vol amagar. No em neguis el passat, promet-me el futur, i oblida't d'aquest pèssim present. No em recordis aquí, sense sentiment.