Relat de la vorera

Hi ha un home assegut a la vorera de davant. No passen cotxes de luxe, ni una limusina. Aviat serà hora de dormir, li diu un vianant. Ves a pastar fang, aquesta no és la teva guerra.

La nit és tan groga com els fanals ens criden en la foscor. Deixa'm tornar-te l'esperança perduda en algun lloc on els lladres ens roben les claus. No hi ha tristesa entre el voral i l'asfalt. No hi ha caliu que pugui tornar-nos més cruels del que ens van fer les ànimes perdudes.

Tira-li una pedra, vailet; tira-li i rebenta-li el cap. No veus com mama sense aturador? Aquesta és la seva vida, aquesta és la seva cançó. Si hagués volgut una existència millor, l'hauria tingut. Mira't a tu, mira tot el que has fet per tenir-me a mi d'amic. Creus que no poden, aquesta gent, aixecar-se i anar a treballar? En quin món vius, vailet? Llença-la-hi ben fort i sortim corrents.

En el ciment reboten els orins que esquitxen els pantalons. Petit riu entre neumàtics que arriba als seus peus. No et moguis, no toquis res, vell potrós. Encara em xafaràs el meu canal, mira què graciós. No porta ni sabates ni mitjons. Talla't les ungles, animal fastigós.

Algú va encendre els ànims com si no hi hagués demà. No el miris als ulls, no trobaràs candidesa ni bona fe. Aquest cel obscur s'hauria de tenyir de vermell amb la sang dels dropos.

Aquí, sota els edificis de nou plantes, hi viuen escarabats que ningú encara no ha trepitjat. Traieu les armes, dispareu a tort i a dret. No pot quedar ni un cor en ple batec. No pot romandre ni una ànima entre les ombres de la mort.

Tornaran els huracans a bufar per la ciutat, abriguem-nos molt i bé.

Relat de l'amargor

Crec que era un dia de blau fosc,

horitzó mesclat de cel i mar

i les teves cames junt les meves

entrant dins la cala sense far.

 

Parla tant com vulguis,

fes créixer les paraules de cent en cent

com quan ens adormíem

l'un sobre l'altre;

no pas damunt la gespa

ara cobrint l'arena

amb la tovallola entre la gent.

 

Aquests ullets que miren desconfiada

són els que odien la confiança trencada.

Trista és la nostra vida,

amargor en tota la drecera sembrada.

 

Aquells ditets que busquen el meu llom

són els que han traït tantes vegades

no a mi, sinó el teu destí.

Creu-t'ho d'una vegada, hauria estat genial

besar-te sense estar pendent de les mirades.

Relat de la taula

Era ahir quan era avui, fent exactament les mateixes coses, sentint les mateixes precises veus. Era ahir quan esdevenia avui, sense veure el demà diferent al d'ara.

Tancats, cansats; vam preferir semblar a ser per tornar a confinar-nos en la desesperació. Com un creuer de nit trencada en l'obscuritat, sento silenciada l'alta temperatura del glaç que solidifica la sang.

Apareix un fantasma als meus somnis. No són eròtics, no són sensuals. És una cambrera que recull les coses de la taula, primer els coberts, després els plats i, finalment, els gots. Ens quedem sense res més que les estovalles.

Per molt que et preguntin si estàs bé, si tu et sents incòmode seguiràs pensant en aquella frase que et torna el cor inquiet.

M'agradaria que em servissin carn guisada, potser galtes de porc. No s'oblidin de les patates rosses. El seu fill, sempre tan atent, cuidarà la cuina, modernitzarà els plats; però qui sap si podrà mantenir l'encant de la seva mare i la seva tieta.

Se sent el remor de plats i forquilles, s'olora la llenya cremada. El restaurant és el punt de parada per amants del bon menjar i de les orgies prohibides.

És cert, sembla un prostíbul, només seure ja tens cuixa per provar, embotits, tomàquet i aperitiu... Com quan les meuques t'ensenyen les cames i es pugen la faldilla demanant-te que pugis al primer pis.

Aquí es pot beure a porró, embrutant-se, però amb el gust de sentir el rajolí xocant contra les dents.

Hi ha comensals d'edat avançada, però també algun pitram dur i ferm que passa de la talla cent. Pocs són els nens que hi vénen, tot i que quan n'apareix algun el cuiden amb uns plats de canalons o macarrons que els deixen adormits. Aquests fets no passen per alt pels pares, que preparen la llenceria boja que provoca el vi de la casa. No és bo demanar un vi en concret, perdria l'atractiu de tornar-se boig i fer caure tot coll avall.

Relat de Cèsar

Cleòpatra després de morir;

amb els ulls tancats per si de cas.

No és espera, és turment.

Tornaran a desaparèixer les ungles llargues,

els caps calbs sense cabells gastats.

Marxaran per aparèixer les buides estances,

els llits fets sense girs improvisats.

Pots donar-li motius per creure't?

Podries esborrar una ment trista

i la seva pista si deixa de veure't?

Cèsar abans de morir;

amb els llavis oberts per si de cas.

No és vida, és patiment.

Relat de Cleòpatra

Cleòpatra després de morir, aixecà el cap i veié els seus súbdits menjant-se els caps els uns als altres.

-Què feu? Galifardeus… No veieu que us fareu mal?

Ningú gosà contestar-li, car les seves boques eren plenes de menjar humà. Sang, múscul, os. Tot era dins de les cavitats bucals. Ressonava el cruixent crec-crec dels tendons entre les dents.

-Pareu, ditxosos, pareu! trencareu els ossos i a mi els cos.

La nit ombrívola. La nit fosca. No hi ha res quan la nit deixa de ser dia per xuclar el negre.

I tu, quin color ets?