Pot la tristesa vestir somriures lluents?
Pot amagar-se sota un bon dia una depressió profunda?
Es poden tantes coses a les vides no escollides
que poder es converteix en un cavall
entre un verb i un nom
i baixa avall, avall.
Interior i exterior són mons tan llunyans
que la soga va tallant a poc a poc
l'aire que ja no es respira,
I ha marxat entre ombres
fent veure que la llum il·lumina
un camí més mort que ple de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada