Un dia el tic-tac s'acabarà; el cor s'aturarà i ja mai més tornaré a
sentir aquest petit buit entre batec i batec. Serà aleshores que
vosaltres, tot el món, podreu descansar en pau. Per fi algú maligne
haurà abandonat aquest costat de la vida i deixarà de fer mal. I és que
no fa mal tothom que es porta malament, no. La gent, en general,
s'equivoca, erra en els seus actes i -a causa de fets prou importants
per a ells- s'obliden de respectar els altres. Per tant, poca gent és
dolenta. Poca gent, o gairebé ningú. Mes
alguns hem vingut només per destrossar les vides dels altres. Clavar un
ganivet ben fort i remoure'l mentre sentim el xisclet suau i trist
d'una vida que plora. I quan Sant Pere em pregunti per què, la resposta
serà senzilla: perquè sí, perquè soc així, perquè gaudeixo amb el dolor
dels altres. El mal és inherent en mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada