Quan ens agafi la pols,
que se sentin rialles.
Quan la c sigui dels cucs,
que salti tot pels aires.
Cafè en mà m'ho miraré,
com a nen enjogassat
sota l'estrella trencada,
al costat de qui em serveix
cada nit, amb veu esquinçada,
gel amb conyac.
No goseu aturar la falç,
no la de l'home que treballa
amb suor i dedicació;
sinó la del destí
que prega cada dia,
sota el llibre sagrat,
per convertir la meva vida
en l'última oració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada