dilluns, 25 d’abril del 2022

Relat del nord

Mama, fa temps que he perdut el nord.
Mama, ja no soc el noi especial que creies.

Recordes quan deies que era una llum única?
Mama, la foscor soc jo.

Aviat l'estiu serà aquí.
Tornaré a trobar-me amb tu sota l'aigua?

No fugis, necessito veure't
entre les algues espantadisses.
T'haig de preguntar tantes coses
que dins del mar
no tindrem prou cafè per tots dos.

Mama, fa temps que he perdut el nord.
Mama, ja no soc el noi especial que creies.

Recordes quan deies que era una llum única?
Mama, la foscor soc jo.

Aviat el dia serà llarg.
Tornaré a cremar-me la pell amb tu sobre l'arena?

No t'esfumis, no marxis nadant
entre les roques grises.
Menester de tu és aire entre roses
que necessita cremar
tota la tristor que no s'ha fos.

Recordes quan deies que era una llum única?
Mama, ja no seré ni foscor ni jo.

2 comentaris:

JoseAPeres ha dit...

Amb la mamá se va la infatessa, mai la lum,mientras la tením en la memoria la memoria sempre tindrem la llum. Un abraçada. Disculpa el menú català. José A Pérez Sr.

JoseAPeres ha dit...

Amb la mamá se va la infatessa, mai la lum,mientras la tením en la memoria sempre tindrem la llum. Una abraçada. Disculpa el menú català. José A Pérez Sr.