dimecres, 13 d’abril de 2022

Relat de regles

U

Sento la bufanda estrènyer

el coll en va.

M'intento controlar però és massa,

massa el que haig d'aguantar.


El meu forat

m'ha fet caure en picat,

tan ràpid com em va fer pujar.


El meu forat

m'odia tant que de mi s'ha oblidat.


Ara tinc noves regles

que provo de recordar,

me les dic mil cops

per no repetir els mateixos sots.


U

Oficialment odio a qui m'odia. 

Sense retorn, perquè en el fons, 

hi ha límits que no es poden creuar,

Com a persones, no com a animals.


Dos

No parlo amb qui em detesta.

Sense rumiar-m'ho, perquè el cert

és que, de persona, tothom en pot estar.

Com a persones, no com a animals.


Tres

No escolto més mentides.

Sense excuses, perquè quan totes s'han dit

poc m'interessa per què se'l va menjar.

Com a persones, no com a animals.


Tinc noves regles,

i me les repeteixo constantment.

Ni mentides, ni excuses,

ni gent que m'odia fins a morir.


M'aixeco com sempre,

perquè no puc dormir

quan de nit recordo

com m'has fet sentir.


Tinc noves regles,

el forat em creix i creix.

Em destrossa el cor

i m'ofega l'ànima.


M'he cansat de com m'has tractat,

per més que foradis,

que inventis, manipulis, reneguis...

jo t'havia estimat.


Com a persones, no com a animals.

Les rates odien i no empatitzen mals.