U
Sento la bufanda estrènyer
el coll en va.
M'intento controlar però és massa,
massa el que haig d'aguantar.
El meu forat
m'ha fet caure en picat,
tan ràpid com em va fer pujar.
El meu forat
m'odia tant que de mi s'ha oblidat.
Ara tinc noves regles
que provo de recordar,
me les dic mil cops
per no repetir els mateixos sots.
U
Oficialment odio a qui m'odia.
Sense retorn, perquè en el fons,
hi ha límits que no es poden creuar,
Com a persones, no com a animals.
Dos
No parlo amb qui em detesta.
Sense rumiar-m'ho, perquè el cert
és que, de persona, tothom en pot estar.
Com a persones, no com a animals.
Tres
No escolto més mentides.
Sense excuses, perquè quan totes s'han dit
poc m'interessa per què se'l va menjar.
Com a persones, no com a animals.
Tinc noves regles,
i me les repeteixo constantment.
Ni mentides, ni excuses,
ni gent que m'odia fins a morir.
M'aixeco com sempre,
perquè no puc dormir
quan de nit recordo
com m'has fet sentir.
Tinc noves regles,
el forat em creix i creix.
Em destrossa el cor
i m'ofega l'ànima.
M'he cansat de com m'has tractat,
per més que foradis,
que inventis, manipulis, reneguis...
jo t'havia estimat.
Com a persones, no com a animals.
Les rates odien i no empatitzen mals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada