dissabte, 2 d’abril del 2022

Relat de la cava

Hi ha missatges que s'escriuen
sense enviar
cartes que no s'acaben

mai de segellar.


Entre el buit i el mai més

el pou apareix

com la nit

en que les ànimes

no tenen pastilles

per dormir.


Que feliç deu ser aquell

que mai no ha mirat per ell.

Que derrotat deu estar

qui tot ho ha deixat anar.


El cor encoratjat viatja a través del temps. El cor esquitllat ha venut les pells. No li dugueu abrics ni sopes calentes. Arran de terra la humitat sembla llàgrima de consol quan el tren arriba per endur-se'l tot sol.


Escava a la cava.

Forada el forat.

Fica't ben ficat.