El dia que em mori
porteu un ram de flors a l'escullera.
Deixeu que es marceixin allà
sense caure al mar
ni amb ornaments artificials.
La sal i el vent faran la resta
quan Zeus el vingui a buscar.
No pregueu a cap Déu,
ni deixeu mullar els ulls
dels que m'han vist
i m'han pogut veure.
El dia que em mori
tornaré a néixer a l'era.
Entre tanta pols del demà
ningú pensarà en qui em va amar
amb besos viscerals.
El temps i l'espai em duran a la festa
quan Zeus em vingui a cercar.
No em recordeu,
ni deixeu que ho facin, curulls
d'haver-me vist,
m'hauran de creure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada