De tot el que en podia eixir, només en surt un rajolí. I ell mira que esprem, eh. Prement amb les dues mans, amb molta força, amb fúria fins i tot, només aconsegueix un regalim.
I és clar, s'enrabia, i hi torna. Tanca els ulls i torna a bressolar-la a poc a poc. Està mig caiguda, com l'imperi romà quan ja no es parlava llatí ni a Roma. Està toveta, com els trossos de carn que ens feien les mares als boomers i els dúiem d'excursió en aquelles velles carmanyoles de ferro. Està desfeta, com aquells gelats de crema que intentàvem fer quan érem petits. Està vermella de tant sacsejar-la, com la figa aquella que li donava cabuda durant tantes hores, temps ha.
Però a poc a poc remunta, és l'au Fènix! S'aixeca com un gratacel a Manhattan. S'alça com un guerrer entre la boira. Ressorgeix com Crist crucificat. Apareix d'entre els morts i es posa ben erecte.
Escup altre cop, malparida! Pinta la paret amb ganes, com Miró amb els seus quadres, o com Jack l'esbudellador amb les seves víctimes! Treu la lleterada i il·lumina aquest bany amb el líquid resplendent que tant esperem!
Així i tot li surten quatre gotetes i ja és dir. Ell es desespera. S'entristeix. I és que per molt que ho intenti, després de trenta ejaculacions seguides cap és com la primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada