Com si fos un senyal demanat a crits,
com si fos l'eternitat, que separa cos i ànima.
Només un reclam, una raó,
ja valdria per fer entendre
qualsevol malànima.
Cauen les hores, cap al tard,
com cau la torre, adormida,
tant de temps, que l'he obviat.
Ara es desperta, a tota hora,
per veure l'arena, sota els peus,
obrint forats, que no he esperat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada