diumenge, 18 d’abril de 2021

Relat del Roig

Roig és el color de l'estrella
que em va atrapar
de camí a l'anella
quan el que volíem era
ensenyar,
ensenyar-nos les cares; 
atrapar,
atrapar-nos les mans; 
aprendre,
aprendre'ns els noms; 
i prendre'ns la roba
els uns als altres,
com se la furten
els animals salvatges
que juguen
a esgarrapar-se el plomatge.

És hora de dir adéu
a les escales,
-de dos en dos-
als passadissos,
-saludant amb petons-
a la sala de profes,
-fent un petit mos-
al vaixell penjat
-tot lluint amorós-
a totes les cares
que m'han embriagat
durant quatre anys
plens d'alegria
i dolor descontrolat.

Festes al gimnàs,
esmorzars a la cova,
dinars al Benji
o a la muntanya.
Colònies de cartes
i gorgs amagats.
La llegenda dels banys
i els crits amarats.

Les ganes de fer coses,
les coses per tenir ganes.

Trobaré a faltar
el caliu
més que les parets;
els somriures
més que els arbres.
Les abraçades i els petons
de tots els qui algun cop
hem parlat pels racons.

Del primer a l'últim,
del conserge a la directora,
del personal de neteja
al bibliotecari inexistent....
Gràcies, gràcies, gràcies.

Cap comentari: