divendres, 25 d’octubre del 2019

Relat de l'alarma

No és l'alarma, 
És el crit d'una noia.
Desesperat,
Entre sanglots,
Esgotat de dolor
I d'ensurt.

Vestit pujat
I mans al cap.
Vergonya infinita
Canviada de bàndol.
Qui l'hauria de tenir, corre;
Qui no n'hauria de sentir, plora.

1 comentari:

Maria Teresa Galan ha dit...

Curt però suficient. Queda claríssim.
Aquesta setmana ens han trencat el cor unes quantes vegades.
Maria Teresa Galan