No és l'alarma,
És el crit d'una noia.
Desesperat,
Entre sanglots,
Esgotat de dolor
I d'ensurt.
Vestit pujat
I mans al cap.
Vergonya infinita
Canviada de bàndol.
Qui l'hauria de tenir, corre;
Qui no n'hauria de sentir, plora.
1 comentari:
Curt però suficient. Queda claríssim.
Aquesta setmana ens han trencat el cor unes quantes vegades.
Maria Teresa Galan
Publica un comentari a l'entrada