En el túnel del traspàs la calor agita el compàs de la dita que xiuxiueja les orelles del dolor.
Si parles d'un altre la vida comença per la ve, si el teu pas és propi no pots sentir cap més so que la pe, la que va i ve demanant sonar al teu cap com el dringar de les mentides que mai no seran veritat.
Soc el teu home, diu el mirall, quan el trobes de cap per avall i amb el vidre trencat. Renta't les dents, t'ordena la consciència quan les notes ardents de besos que t'han donat.
Fora del tren passen coses, entre natura i humans que coneixen la tortura de les grans decisions: No seran les de comprar llet o pa. Esdevindran de la pols que el vals va traçant amb un rotring de punta tan fina que no es veu. Subordinades totes de la gran veritat: la certesa del vertader o fals senzill, el que el més petit sap contestar; però amb el que tu mai et vas atrevir.
Torna a les muntanyes i abandona els carrers grisos i les cabanes abandonades entre el fum de les corrupcions humanes.
Fuig, exili tronat. Carretera de lletres amagades en la vida d'una fera que relata la teva vida amb el cor gastat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada