Primavera de calor amb color
de fulla que cau;
s'espantaran els ocells de matinada
pels crits de dolor.
El rellotge es trenca quan truca
l'hora marcada de les hores mortes
sota els pins que disparen a la nuca.
Per a cada pregunta una resposta,
per a cada resposta un gest.
Del gest en surt un plor
que emana sentiments perduts
en dies no viscuts, somiats
en terres llunyanes
que ens van ser robades
per una realitat d’un impacte funest.
Absorta, no morta, però quasi
de veure com baixa l’ànim
flotant entre núvols
i dissipant-se cap a l’estadi
a cavall del cel i la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada