Pren una pastilla i oblida les revistes,
no eren d'ella ni les voldràs ja mai més.
Seu al terra i escolta els veïns,
criden com els gossos a la gossera
envoltats de ràbia i de dolor humans.
La seva ira és enveja que viatja dins
d'un cor corcat com el teu,
ple d'absència i necessitat.
Tria un color, totes són iguals;
de més grans i de més petites
sempre n'hi haurà
per ocupar la teva boca
i allunyar-te de la vida real.
No em preguntis si t'estimo
en un món que no és real,
No em preguntis què és vertader
en un amor que et qüestiones l'endemà.
Pren-te una amb mi,
separa els llavis i gaudeix del moment plegats,
ens allunyarem fins que marxi el mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada