Impossible que passin les hores
en la fosca nit del vòmit.
L'estrella ja no il•lumina i el camí
cap a la son és impossible.
Batec,
ganivet,
clava i colpeja
com batega la mort,
com s'endú tots els camps sembrats
amb la falç afilada.
Morfeu, ajuda'm;
Hades, reclama'm.
Pel bé d'un cos que navega
sense brúixula ni esperança.
Pel bé d'un salt inútil
que acaba amb el quadre negre.
La veu del profeta
ressona dins la vall.
La vall del turment
i del calfred.
La vall del buit
i la no resposta.
Seran altres braços,
altres veus,
altres mirades,
Les que alçaran
el gest,
el bes,
la vida i el somriure.
Seran altres cucs,
altres taüts,
altres veus trencades,
Les que baixaran
el plor,
el dol,
la mort i el dolor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada