-No et vull prometre amor etern entre forans que mengen sushi per esmorzar. No vull demanar-te la mà sota els pins de mitjatarda. No vull obligar-te ser esclava dels sentiments que t'han traït. Només vull els teus dits tocant els meus i esperar a veure on ens porten.
-No vols cap compromís perquè no et vols comprometre.
-Qui voldria comprometre's sense estar segur del pas que fa?
-No estàs segur del pas que fas perquè no sóc important.
-Qui és important i qui no? Ho soc jo?
-Per a mi sí. Però potser jo no per a tu.
-Per a mi? Clar que sí. Per què creus que no?
-Perquè si ho fos... creueries l'Atlàntic nedant per venir-me a buscar...
-No cal anar tan lluny ni nedar tant. Et tinc just davant.
-Ara, sí. Però si no sóc suficient per a tu, marxaré i ja mai més no em podràs trobar.
-És això el que vols?
-Jo no, però sembla que tu sí.
-Diria que no és possible el que dius. Ho pots imaginar i desitjar; però per molt que a la teva ment es dibuixi aquesta utopia...
-No és la meva utopia...
-Ets tu qui la desitja.
-No la desitjo! L'odio! Però...
-Però la vols.
-Només si tu la vols.
-Jo no! Jo no! No diguis coses que jo no he dit.
-Però si no fas prou per mi...
-Hauràs de marxar...
-Sí.
-Però això és impossible... una estrella no pot desenganxar-se de la seva llum.
-Algunes ho han aconseguit.
-Sí, algunes han mort i s'han apagat per sempre més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada