T'escriuria una carta només perquè la cremessis. Una carta recordant tot allò que m'il·lumina; però les cartes no arriben a les estrelles. I quan miro el cel i et veig brillant, no goso parlar-te de la distància entre nosaltres. I quan s'apaga la llum i la foscor omple la negror, no m'atraveixo a apaigavar encara més els teus ànims.
Estrella que brilles a dalt del cel.
Ets única.
Ets diferent.
Ets el somriure que fa embogir les meves neurones.
Ets il·lusió, ets fantasia.
Ets jo quan m'imagino com vull ser.
Ets l'alegria sota uns ulls que no poden estar tristos.
Ets superació i guerra interior.
Ets la meva fe perduda.
Ets el caos en persona.
Ets un pantaló estripat i la bellesa a la vegada.
Ets carícies d'amagat i un crit de sorpresa.
Ets tantes hores al teu costat.
Ets l'estrella que busco quan miro al cel.
Ets tot el que al meu costat has estat.
Ets tu... només tu, brillant des d'allà dalt.
Ets el reflex de l'amor que vas donant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada