dissabte, 2 de març del 2019

Relat de la papallona

Mira com balla la papallona sobre el cap de l'hostessa. Mira com canta el cuc al costat del braç del pilot. Mira com escriu l'ocell més enllà de les ales. Mira mira mira mira, escolta escolta escolta... aviat serà tard i encara no hauràs vist res:

Quan en ple sol del migdia,
al compàs dels grills ressonant,
et demanin per les nits solitàries;
crida el nom d'Apol·lo,
qui va acompanyar-te
pensant en què ja no es recordaven de tu.

Ah, clar, suspiraran
mentre els raigs del sol 
cremin una distància
ja insalvable entre
dos punts tan llunyans
com estranys.

Ah, clar, ploraran
sense llàgrimes;
perquè la tragèdia
que s'adorna amb còpules
analgèsiques no agrada
ni a sords ni a bèsties.