dijous, 14 de juny del 2018

Relat d'emmudits

Les ungles mal pintades,
els mitjons canviats,
aquells cabells despentinats
i el cor bategant a mil per hora...
Diran després que tot és normal.

Però aquí, tan lluny del món real,
la nit serà del coll perfumat,
de l’orella mossegada,
del coll salvatge,
dels crits emmudits
entre les meves dents.

Estrella del cel,
caus per fer-me mal,
per esquerdar-me el cor,
per fer-me trontollar en plena brisa matinal.
Tingues compassió,
No em miris,
Ni em busquis, 
ni em desitgis.

Estrella de vainilla,
has sentit mai les cames
cridar per abraçar-se?
Res és tot quan
la foscor s’apodera dels que
neden contracorrent.

Aviat la nit serà perillosa.