Els nens salten de banc en banc, se senten crits d’infants. El calor
espanta les mares i els pares: amagats sota un para-sol miren els seus fills
saltar i cridar.
Una pilota surt disparada i trenca un got del bar més proper. El cambrer
riu i recull els cristalls. Perdoni senyor, i altre cop a córrer rere els
amics.
Entre la multitud, uns braços abaixats, una mirada perduda i tímida.
Agafa’l, sacseja’l, tira’l a terra... sembla una ombra sense sol, una brisa
sense aire, un cor sense sang.
I és tan bona persona, i es porta tan bé, i llegeix i estudia, i pensa i
inventa, i pensa en els altres i els cuida... i algú li va robar les ganes de
fer les coses. Algú li va treure el motor i el va deixar a compte del vent.
Quan bufa del nord, corre i salta; quan no bufa, trenca el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada