Camí de casa seva, en Marc es preguntava: "Qui vol tenir una dona guapa si els altres la veuen lletja?". Pensant en el seu dubte va ensopegar amb una llamborda mal col·locada. Va caure de cara i es va obrir el front. Corrents va anar fins a casa seva, va pujar les escales a tota velocitat i, just quan estava obrint la porta, va sentir que la veïna de dalt sortia del seu pis.
Va alentir els moviments, sense aturar-se, però el cert és que la velocitat amb la que actuava no tenia res a veure amb la de feia uns instants. Guanyava uns segons importantíssims per poder provocar un encontre gens casual.
Així va ser, la veïna guapa del pis de dalt baixava les escales i ell va aprofitar per saludar-la. Duia les mans tacades de sang, el front pintat com si fos un guerrer i la mirada guenya. Creia que ella s'aturaria i mostraria compassió per ell, que l'invitaria a casa seva i el curaria com acostuma a passar a la majoria de pel·lícules americanes. Era impossible que no sortís bé la jugada. O no.
Ella va fer un crit i va començar a córrer. Mentre baixava les escales de dos en dos, seguia cridant, obria el bolso i treia el mòbil per trucar a la policia. Un moviment en fals. Un peu buscant un graó que no hi és. Un cos executant la llei de la gravetat.
La dona va morir sense saber que ella era guapa. La dona va deixar el món dels vius sense saber si els altres la veien lletja.
1 comentari:
ostres, ja no m'enrecordava de lo macabre que pots arribar a ser! ;P
Publica un comentari a l'entrada