Assegut a la cadira del jutjat, el jutge el jutjava amb autoritat. "Vas ser tu qui va entrar en aquella habitació prohibida?". "Senyoria, no sabria mentir-li, i menys en aquestes circumstàncies. Deixi de mirar-me amb els seus ulls de lloba ferida, no sóc prou fort per suportar tal dolor".
Després de que l'agutzil portés una copa de vi blanc per a tots els presents, els assistents al judici van aplaudir amb força, volien continuar amb aquella investigació judicial.
"Senyoria, en el moment en que m'ho va preguntar vaig riure, en els instants que hi vaig reflexionar em vaig cremar. Aquella escena, plena de flames sense aturador, la vam evitar no sé encara com. Quan tens l'aigua tan a prop, vols obrir els llavis i notar com baixa fresca de la muntanya. És difícil saber per què em vaig contenir". Tothom esperava un ganivet creuant el seu cos per aplaudir l'escena criminal, però el seu paper era molt més que un simple guió, necessitava fer-se seu aquell personatge, apropar-se encara més i canviar aquella arma pels seus dits acariciant aquell preciós coll blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada