No vull esborrar de la ment aquell instant en què va aixecar la censura. Sense estar vetat, vaig poder-me recrear entre les teles més suaus que s'exportven de l'Orient. Era un moment especial, únic. Feia massa temps que els estreps de la prohibició no em permetien admirar la bellesa que la natura ens presta.
Heu estat mai tancats en una garjola humida, sense llum i només decorada amb quatre parets agrestes i un munt d'animals rossegadors? Per molt que no hagueu trepitjat mai un trist paratge com aquest, sabreu quines mancances i pors es viuen allà. De la mateixa manera sereu capaços d'imaginar-vos lligats en un llit, completament nus, sobre llençols de seda i observant una mussa ballant davant vostre. Admireu la seva cruel bellesa, proveu de moure les mans i atançar-la, necessiteu imperiosament posseir-la. Així us ho podeu imaginar sense problemes. Més no sé si seríeu capaços d'anar més enllà i pensar en un estat ruboritzat, de vergonya majúscula, que us convertiria, encara lligats en el llit, en un ésser minúscul, sense valor ni autoestima. La veuríeu a ella prominent, majestuosa, altiva, dominant. No gosaríeu acostar-vos-hi ni un mil·límetre. De la por que tindríeu resaríeu a l'Altíssim Senyor Nostre per suplicar-li clemència i que us enviés l'home de la dalla per acabar d'una vegada amb tal situació. Com qui sega el blat, el vostre cap cauria sobre el camp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada