Ho tenia tan a prop, que ho volia tocar. Els metges li havien prohibit, de totes totes, que s'acostés a una distància perillosa. El desig és feroç quan la proximitat creix. Havia estat a la secció de cures intensives durant un període de llarga durada. Li havien subministrat tot tipus de medicaments experimentals. La cirurgia havia fet efecte, segons creien, i ara semblava un home normal. Però mai es pot donar per acabat un experiment, fins que no desapareix del tot.
La corrent creada per rius amagats s'endú pobles sencers. Rieres ferotges tornen a sorgir quan ja ningú les espera. Riades de fang i aigua bruta, plena de troncs, s'emporten per davant tot el que troben. No hi ha força humana que pugui aturar el poder de l'aigua. No hi ha teràpia possible que pugui sucumbir el trastorn mental que provoca la lluna.
Caldrà esperar, amb calma, sense presses, què succeïx a casa de l'ermità. En la fosca nit, quan la solitud envaeixi els carrers deserts, la força del blanquinós satèl·lit actuarà en silenci, el cridarà sense que ningú ho senti. El farà moure i, quan estigui a punt d'obrir l'armari dels secrets, recordarà aquella veu malaltissa que el pertorba durant les nits.
Què esdevindrà no ho sabrà ningú, ni ell mateix, car, com hom sap, els somnàmbuls ni coneixen els seus actes ni en són responsables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada