Tal dia farà un any. Comptarem els dies amb nous i avellanes. Ens endurem una sorpresa. La negarem, la repudiarem, la trepitjarem. Quan no quedi més que ossos triturats, avisarem les abelles, perquè portin pol·len i ajudin a reflorir el camp.
Allà mateix dinaran les famílies en anys propers. Pròxim a mi, lluny a tu. Ja no seran els mateixos germans, ni pares, ni mares. Arrel d'un trist moviment, els insectes hauran sembrat de forma desigual.
Sense tombes no descansaran. No es permet el relax sense glòria religiosa. Els traïdors, quan s'assabentin de tal infame sepultura voldran exhumar sota els camps llaurats. Perdrem, aleshores, el nostre espai vital.
Sorgiran dubtes quan aixequin cadàvers No seran humans, no seran animals. Només mentides en forma d'ossos triturats. Podran reconstruir-les i formar veritats? No us les creieu, de la falsedat en surten certeses rompudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada