Camina per la carretera del perill, no ho sap, però fa estona que s'ha deslligat el cinturó de seguretat. Agafa els revolts a una velocitat tal que, Déu no ho vulgui, acabarà tastant les propietats de la llei de la gravetat.
Pensava que no podia donar un plançó al seu home, ho va pensar tant que aquest turment va dur-la per barris odiats pels seus pares. Allà baix, on es creuen les navalles amb els bitllets, va llogar un cotxe barat i va recórrer els camins de la llibertat. Esperava trobar alguna oferta de segona mà, un membre de major potència, ho va fer tot perquè tothom la veiés. Alguns homes sortien a peu de finestra i cridaven el seu nom, s'oblidava aleshores de les seves frustracions rutinàries i viatjava entre narcòtics naturals. Com li sobraven els talonaris, comprava cors desesperats; no coneixia ni el nom dels seus adoradors.
Els hi ensenyava els seus vestits nous i es feia adorar. La matèria prima està d'oferta, cridaven alguns dels obrers que la veien passar. Ella somreia i seguia caminant com si fos la deessa d'aquell món oblidat pels adinerats.
Un cec se la va trobar pel carrer i li va preguntar a on anava, ella no va saber què contestar. Es va posar nerviosa i li va parlar de les seves robes i els tèxtils importats d'arreu del món, però l'home dels ulls clucs va agafar-li la mà i li va tornar a preguntar: Amb tot això, a on vas?
El silenci es va apoderar de dues ànimes que respiraven aires diferents. Una de les dues ja era morta, l'altra la jutjava amb la seva falç letal. Mentrestant, el soroll dels bitllets cremant-se perfumava l'ambient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada