Relat de Mustafs

Mustaf era un home màgic, que dormia al fons del mar. Els seus amics l'anaven a veure i es reien d'ell. Cada dia perdia un tros de carn cruspit pels diminuts peixets del port. Als nens no els calia portar pa, només hi anaven amb ganes de jugar.

Quatre dies després de la seva mort, els nens no van trobar res i es van posar a plorar. Un home que se'ls estimava molt va pensar: Si ells estan contents, els tirarem un altre home màgic al fons del mar. I així va ser com la llegenda va continuar.

De nit, pares i mares expliquen aquesta història cantant una alegre cançó. No escatimen en detalls escabrosos que descriuen l'home mort. Braços tallats i orelles flotant. Els peixos arrencant la pell i barallant-se per un tros de carn. Les cares dels petits s'omplen de somriures i piquen de mans quan escolten L'harmoniosa melodia.

Quan els nens es fan grans els hi volen explicar als seus fills, però s'adonen que aquests no riuen, sinó ploren. Es posen tristos i s'enfaden. Els pares no ho entenen i els porten al port. Allà es troben peixos morts flotant. Fa temps que no tiren cap Mustaf al mar i els peixos no tenen què menjar.