Parlaven tots de forma animada. Alguns somriures i molta complicitat. Estaven tots a gust. No només la temperatura creava un ambient agradable, sinó que la bona connexió entre les persones també ajudava.
De seguida ell es va fixar amb ella, portava un dels seus vestits còmodes i lleugers. No duia sostenidors, la samarreta perfilava els seus bells pits cridant, de manera descontrolada, que algú posés la mà per sota de la seva copa i els acariciés suaument.
Com és de suposar, ningú ho va fer. Només la imaginació va crear, per uns instants, aquell moment dispar. Seguien parlant i parlant, mostraven la felicitat de qui parla de coses banals que, al cap i a la fi, són les que fan feliços els humans.
En un moment donat ell es va apropar a ella, tenia el seu coll a tocar, podia sentir el seu fort olor corporal, sentia la suor seca de qui ha estat en ple moviment uns instants enrere. Podia notar, sens dubte, l'olor de sexe que desprenia el seu cos.
Un huracà d'imatges, aleshores, començaven a circular per l'habitació. Les mateixes persones, ara deformades, esdevenien només colors. Cada color tenia un significat, cada significat corresponia a un estat. Ella era pur sexe. Sexe descontrolat. Molècules i àtoms movent-se a un ritme infernal, produint sexe per tot el cos.
Ho visualitzava i recordava aquell poeta que deia "quin soroll més trist fan dos amants quan s'estimen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada