Edificis com murs, que pugen a tocar del cel, separen carrers i divideixen vides. Els constructors fabriquen fronteres entre habitatges. Les persones creen divisions dins dels habitacles.
Al quart primera hi viu la Cristina. Al quart segona hi viu l'Enric. Es troben sovint a l'escala. Quan ell sent les claus d'ella, pensa qualsevol excusa i surt a trobar-la. Les escombraries, el tabac, tot serveix per sortir al replà i dir-li bona tarda.
A vegades, l'Enric tanca la televisió, apaga l'equip de música, descansa al sofà, pendent del so místic i excitant que, de cop, sent quan escolta el metall de les claus xocant les unes contra les altres.
Altres cops, agafa una cadira i s'asseu a tocar de la finestra del pati de llums, tot desitjant que ella surti a estendre la roba. Casualment, quan ho fa, ell també penja samarretes i pantalons, ni que estiguin nets i plantxats.
Qualsevol motiu és bo per veure-la, per parlar-hi. Ella ho sap. Per això, avui, a mitja tarda, al quart primera hi dorm l'Enric. Descansa, exhaust, abraçat a la Cristina.
4 comentaris:
ostres! una història feliç en aquest bloc???? ;)
Oh!!!! Un final feliç de debò.....On és el truc ?
Aquest noi està obsessionat amb ella, qualsevol dia l'assasina...Tura.
@Judith: qui diu q sigui feliç?
@Gemma: El truc és q vosaltres el veieu feliç, però potser no ho és...
@Tura: Tant obsessionat el veus?
Publica un comentari a l'entrada