dilluns, 9 de juliol del 2012

Relat de prou


Prou, prou i prou! Crida l'ós en sortir de la cova. El dia és esplèndid. El sol il·lumina el bosc. Es respira un ambient fresc i agradable. Tots els animals juguen i corren feliços, s'obliden dels seus depredadors i se senten lliures. Però l'ós està neguitós. No pot dormir. Fa dies que surt, pel matí, enfadat i crispat de la seva cova. No sap què fer per reconcil·liar-se amb la son. Coneix tècniques somníferes, li van ensenyar els seus pares. Però no les recorda. "Sóc un ós", diu, "No recordo tot el que em diuen", exclama.
Està tan rabiós que fa un crit espatarrant. Els ocells surten volant de les copes dels arbres més propers. Els conills surten dels seus caus, miren què passa i tornen a dins, amagats, porucs.
Està completament desesperat, perquè no dorm, perquè no descansa. I un ós que no descansa no és un ós.