Relat d'aparèixer

He tingut un somni on sorties tu. He provat de negar-ho tres vegades. Mentre em dutxava t'oblidava, mentre esmorzava t'esborrava, mentre plorava t'anul·lava. Però de res ha servit. Perquè dins del subconscient has aparegut entre homes foscos i dones clares. Converses sense sentit acompanyaven una música poc treballada. I entre molta història de diferents arrels, sorties tu. Repeties presència a cada escena. A vegades com a protagonista principal, a vegades com a personatge secundari. No importava si jo estava enfurismat amb el meu cap, o si em queia des d'un avió. Tu sorgies per darrere i em deies alguna cosa. 

Recordo, perquè no ho puc oblidar, com reies de ben a prop. El meu cos s'encenia i, tot i voler-ho evitar, et besava. A tu t'era igual. Sabies que era un somni. A mi m'importava, perquè era el meu somni. M'enfadava, però hi tornava. Alguns cops amb un bes pur i cast, d'altres amb un petó apassionat. 

Quan semblava que ja marxaves i donaves pas a altra bona gent, la teva silueta s'estirava davant meu, no em deia res. Només els peus es tocaven. Me'ls hagués tallat per no tocar-te. M'hagués tret els ulls per no veure't. Em tallaria els dits per no escriure-ho...