Quan de la finestra estant
mires l'estrella que puja
calculant el seu pas
entre fulles abrasades
per una calor sobtada
que no em deixa dormir
i m'obliga a pensar en ella,
en la llunyania d'una estrella
que explota i es destrueix
per sempre més sense paraules.
És l'inici de la fi de l'Univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada